L’últim camí de Walter Benjamin

        L’últim camí de Walter Benjamin

Premi Puig-Porret 2018

_83a9064

__Homenatge a Walter Benjamin a 80 anys del seu suïcidi

El 25 de setembre 1940 el filòsof alemany jueu Walter Benjamin creua clandestinament els Pirineus en un desesperat intent d’escapar de la persecució nazi. En arribar a Port Bou és interceptat per paramilitars franquistes que li deneguen l’entrada a Espanya. A la nit, davant l’amenaça de ser lliurat a la Gestapo, acaba la seva vida en un petit hotel a Portbou, amb una sobredosi de morfina.

“En una situació sense sortida, no tinc més opció que posar-li fi. Serà en un petit poble dels Pirineus, en el qual no em coneix ningú on la meva vida s’acabarà. (..)“    

Walter Benjamin en la seva carta de comiat per a T. Adorno.

__Quines circumstàncies van empènyer a W. Benjamin a travessar els Pirineus?

“Els éssers humans, com a espècie, es troben, des de fa uns mil·lennis, al final del seu desenvolupament, però la humanitat, com a espècie, es troba al principi.“

(Walter Benjamin)

Walter Benjamin (1892, Berlin – 1940, Portbou), un dels pensadors alemanys més importants i influents del segle 20, porta set anys en l’exili fugint de la persecució antisemita. França ha estat ocupada en gran part pels exèrcits alemanys feixistes. Benjamin, com molts exiliats, intentarà sortir de França, travessar Espanya fins a Portugal i finalment embarcar cap a Amèrica. Ha aconseguit tots els visats, però manca del visat de sortida de França, per la qual cosa només li queda l’opció de passar la frontera franc-espanyola de manera clandestina. Viatja al poble fronterer de Port-Vendres cercant l’antifeixista vienesa Lisa Fittko, figura clau en l’organització de travessies clandestines de refugiats. L’alcalde de Banyuls-Sud-Mer, Monsieur Azéma, un antic republicà socialista, els indica un antic camí de contrabandistes: La Route Lister.                                                                                     Walter Benjamin, Lisa Fittko i dos fugitius més, fan un camí de reconeixement durant la tarda del 24 de setembre de 1940. Exhaust per l’esforç de la pujada per greus problemes cardíacs, Walter Benjamin decideix quedar-se sol a dormir a la muntanya, mentre els altres tornen al poble. El matí següent, el grup fugitiu reunit, inicia la travessia dels Pirineus.

__Sinopsi del projecte

El meu projecte “L’últim camí de Walter Benjamin“ s’inspira en els esdeveniments de l’últim dia en la vida de Walter Benjamin i la seva travessia clandestina dels Pirineus. L’espectacle s’estructura en tres parts narratives (el matí, el dia i i la nit) més un tema final. L’espectacle comença en el moment en què Walter Benjamin es desperta sol enmig de la muntanya, continua amb la descripció del difícil ascens cap al cim dels Pirineus; i acaba amb l’arribada de la nit i el seu desesperat suïcidi a Portbou.  Amb l’ajut de projeccions visuals, filmacions i fotografies del trajecte recorregut per Walter Benjamin, la intenció és que el públic tingui la sensació d’acompanyar-lo en el seu últim camí, 80 anys després.

La creació de l’espectacle s’inspira en el relat autobiogràfic de l’antifeixista Lisa Fittko “La meva travessia dels Pirineus” i en les meves reflexions personals en recórrer el mateix camí, avui nomenat ‘Ruta Walter Benjamin‘.

Els Músics

Juliane Heinemann: veu, cítara alemanya, mandriola, guitarres, piano/teclats

Marcel·li Bayer: clarinets, saxofons, flautes

Jordi Matas: guitarres, teclats, baixos

Marko Lohikari: nyckelharpa, baix

Oriol Roca: bateria, percussió

Crèdits                                                                                                                                   

Durada: 60min

Direcció, composició i arranjaments musicals:  Juliane Heinemann

Visuals:  Samuel Navarrete

Il·luminació:  Cube Bz

Management del projecte: Gemma Gascon

 

heinemannjuliane@gmail.com